top of page
04012021-L1004143_LOW.jpg

IVAN GAS

  • Black Facebook Icon
  • Black Instagram Icon

L'espurna és el primer àlbum com a compositor i productor del cantant i pianista Ivan Gas.

Es tracta d’un disc en què destaquen unes lletres de caràcter existencial, fruit del procés de transformació interna del cantautor, que ha decidit trencar la seva carrera professional com a enginyer i focalitzar la seva energia en la música.

 

Ivan Gas ha compost una obra heterogènia, on combina cançons que van ser escrites en el passat, amb altres obres de més recent creació. També inclou una cançó del compositor Mario Maeso, i una versió en portuguès d’un tema que interpretava la brasilera Elis Regina. Parlem d'una obra majoritàriament en català que també inclou lletres en castellà, anglès i el citat portuguès.

Es tracta d’un disc on es fusiona la sonoritat pròpia d’una banda de rock, amb harmonies provinents del jazz i ritmes i percussions llatines.

Les cançons del disc

Al disc hi destaquen peces com ara 'Poblenou', un cant a buscar la veritable vocació i poder-se guiar per la veu interior.

 

'Somnis de fang', on conflueixen la potència de la banda amb harmonies jazzístiques, tot deixant en l’aire els misteris de la ment humana.

 

Trobem melodies pop en els temes 'Notas', la cançó en castellà on Ivan Gas ens deixa clar que en la música ha trobat la seva vocació, i en 'Tinc una ànima', que és la cançó on fa duet amb la cantant Raquel vallès i on participa la Coral Goodvibes.

 

Les cançons 'Ningú m’ho havia dit', composició de Mario Maeso a ritme de bolero, i 'Llei deFurmi', el tema instrumental on ens acostem a l'Afoxé brasiler, compten amb la col·laboració de Pablo Andrés Giménez a la flauta travessera.

 

En dues de les peces podem gaudir del contrabaix de Juan Pablo Balcázar. Una és 'Love is the way', on es dibuixa un aire de swing, i l’altra és 'Vento de Maio', la versió del tema brasiler de Ló Borges, on apareix un duet de contrabaix i piano (amb Gabriel Zenni) recolzant la veu i es finalitza amb la percussió d’un caixó que ens enlaira el ritme ternari present en tota la peça.

 

 

Per acabar el disc, podem escoltar les cançons 'Nou món', on se’ns dibuixa un paisatge sonor a tall de balada que finalitza a ritme de rumba catalana, i la cançó 'Montrat', on Ivan Gas ret homenatge a la seva cosina Gemma recentment traspassada.

 

Crèdits tècnics

Ivan Gas, veu, cors, teclats i sintetitzadors, composició, arranjaments i producció. 

Mario Maeso, guitarres acústiques, arranjaments, producció i composició de 'Ningú m’ho havia dit'.

Bartolomeo Barenghi, guitarres elèctriques i guitarra espanyola.

Juan Pablo Balcázar, baix elèctric i contrabaix.

Eric Sánchez, bateria, pandereta i palmes.

Climent Campà, congues, bongo, güiro i palmes.

Col·laboracions: Raquel Vallès (VEU), Gabriel Zenni (piano), Pablo Andrés Giménez (flauta travesera), Jordi Tamir Satorra (tambor djembé i petita percussió), Coral Goodvibes i Noe Moran (cors).

Mario Meso autor de "Ningú m'ho havia dit".

Lô Borges, autor de "Vento de Maio".

 

Enregistrat a Estudis Ground, el març de 2021 i a Estudio Rosa Azul Música.

SO, edició i mescla per Didier Richard.

Masteritzat per Álvaro Balanyà.

 

Fotografies i disseny de portada: Lluc Queralt Bages.

0.- Portada_LOW.jpg
bottom of page