LaRico presenta "Blanc", un disc que navega entre la poesia i el surrealisme màgic, entre el pop i el folk i la màxima llibertat creativa. "Blanc" és un disc delicat, honest, poètic i fet amb molt d'amor, que conté deu cançons, algunes són poemes musicats, altres versions i la resta temes propis.

​

Crèdits tècnics:

Músics: Irene Blánquez i Ricard Latorre.

Gravació: Marc Rivera a Magnetti Estudi.

Mescla: Lucas Piedra.

Màster: Ultramarinos.

Fotografia: Mia Moments, Laia Tomàs i Elena Pastor.

Art: Cesca Ballester.

Disseny: Mabel Vicente.

 

 

LaRico és un duet terrassenc format per Irene Blánquez i Ricard Latorre. El maig del 2020, inicien un camí creatiu que els porta a enllestir, en només dos mesos, el repertori del seu primer treball discogràfic. Inicialment, les sessions de gravació es fan d'una manera casolana, enregistrant unes primeres demos a les golfes de casa seva. Finalment, continuen el procés de gravació al Magnetti Estudi de Marc Rivera i els temes entren en una nova dimensió.

​

Cançó a cançó amb comentaris de LaRico (Irene Blánquez i Ricard Latorre):

 

Ulls clucs. Collita de Fruits. 1923. El Poema De la rosa als llavis de Joan Salvat-Papasseït.

"La primera vegada que llegeixo aquest poema és amb música en cassette, amb la veu del Serrat… Ell em descobreix Papasseït, a l’edat dels dinou".

 

Bachata beige. Tiovivo c. 1950. 2004. Pablo Cervantes.

"L’original és un pasdoble que surt a la pel·lícula de José Luis Garci, Tiovivo c.1950. Hi vam posar lletra amb els Inuk i el 2019 la vam gravar al Magnetti del Ribi, és una versió que m’encanta i a més, em porta molts bons records... li ensenyem a l’autor, Pablo Cervantes i li agrada molt, ens ajuda amb el registre dels drets i es mostra molt proper i humil. Ens coneixem una tarda i xerrem sobre la cançó i també sobre els seus mètodes de treball, quedo enamorat del seu talent. El febrer de 2021 la passem a bachata i la gravem amb LaRico"

 

Sóc tan vell. Atzucac. 1952. Poemes De l’Alquimista. Josep Palau i Fabre.

"Ens va agradar buscar-li aquest so auster al principi, només amb guitarra espanyola i veu… la força del text fa que la cançó vagi creixent tota sola, sense necessitat de dinàmiques tímbriques. Contràriament, en la segona part, ja sense la veu, apareix una forta càrrega instrumentista, en l’intent d’evocar sense el text, el desconsol referit en el poema".

 

Formigues. LaRico.

"Explícitament autobiogràfica, el carret de fotos d’un estiu a la platja amb la família. Gravada amb anorac, durant el febrer de 2021, entre el Magnetti, Granera i les cases de cadascú. Volíem una cançó que sonés a Beirut, amb trompeta balcànica, tuba i ukuleles, però vam acabar fent tot el contrari i a mi em recorda una mica a Build de Housemartins".

 

El cant dels ocells. LaRico.

"Quan vam entrar a viure a la casa del carrer Ègara de Terrassa, vam ser molt feliços al descobrir que tot el dia s’hi sentien ocells. Eren sons molt nous per mi, era bonic de fer la vida amb ells, sonaven amb força, i amb molt d’ofici. Al cap de poc temps vam saber que eren ocells que vivien al jardí del costat, presos dins petites gàbies. Ens va atrapar el pressentiment que el seu cant no fos alegre i que encara que melodiós, es tractés d’un plany a la vida en reclusió".

 

Algunes flors als teus cabells. LaRico.

"Vam passar molts dies escoltant molt la cançó San Francisco (Be Sure To Wear Flowers In Your Hair) de Scott Mckenzie, connectàvem amb una generació antiga des dels nostres mòbils, amb una generació atrevida, que de lluny ens oferia una mirada amiga. Ens vam voler centrar en la idea i bellesa de què suposaria la valentia d’expressar emocions en qualsevol mena de situació, en contra de tot el establert, a no tenir por de dir que tenim por".

 

Tard. Long Long Long. 1968. George Harrison.

"Un experiment. Gravada a 433 Hz en la idea d’aproximar-nos al màxim al seu so original, l’Alix fa servir un Hofner club i el Iol una Ludwig Gse85, en les textures del final utilitzem només aspectes analògics i acústica. La lletra la vam fer fa molt temps amb la Irene, una adaptació molt lliure del text original. La versió original dels Beatles, tal com està gravada i interpretada, ens obliga a freqüentar-la estupefactes".

 

La vida senzilla. Igual Que Si Fuera Ayer. 2009. Orangine.

"La vam gravar en directe, al Magnetti, el Francis, l’Albert i jo... mentrestant va ploure...".

 

Blanc. LaRico.

"Tot el que marxa del llenguatge i viu en les espurnes. Tot el que es desperta en el son i s’esmuny en el record només durant tres minuts. Tot el que viu. Amb el just record de també haver mort un dia".

 

Els albercocs i les petites collidores. Els Fruits Saborosos. 1906. Josep Carné.

"Quan per fi vam descobrir que el plaer es trobava en la mesura".