Mar i Muntanya

 

Pops és una d'aquelles bandes que no coneixen límits ni fronteres quan es tracta d'obsequiar-nos amb cançons tan immediates com perdurables. Un conjunt tot terreny que tant ens pot fer reflexionar sobre el món que ens envolta com convidar-nos a celebrar la vida a ritme de rock'n'roll. Ho van demostrar ara fa dos anys amb La Mar Salada! (Picap, 2018), un àlbum de debut que els presentava com a grans artesans de la cançó pop amb accent anglòfil, i ho refermen ara amb Mar i Muntanya (La catenària, 2020), un EP de cinc temes on els vallesans destapen la seva vessant més immediata, fresca i festiva.

El disc s'obre amb el frenètic ska-punk de "Mar i Muntanya" i el folk rock a tota pastilla de "Barra, Birra i Rock'n'Roll", dos cants a les bondats de la terra i dues invitacions a cremar nits com si no hi hagués demà. Tot seguit, "Som Eterns" alerta sobre el canvi climàtic i manifesta consciència mediambiental sobre una base de pop èpic i expansiu. "Cap a Girona" és una desvergonyida lectura marca de la casa del clàssic My Sharona de The Knack. I s'acomiaden per la porta gran amb "El Cor de l'Univers", un contagiós rockabilly de tall contemporani i amb vocació eterna.

 

La gravació, mescles i màstering ha anat a càrrec de Jordi Díez de Llicà d'Amunt Studio, i el disseny és una creació de Marta Garcia Marin.

​

Pops

 

Si es pot considerar Pops com una banda jove, també cal observar que les seves arrels vénen de lluny. Dels llegendaris Treepoli, una de les grans bandes de pop sorgides a casa nostra durant les dècades dels 80 i els 90, autora d'èxits com "Chicos en la playa haciendo surf", "Ana" o "Maldita muñeca", que van marcar diverses generacions. Va ser a les seves files on van coincidir per primer cop Frank Martínez (veu i guitarra) i Xavier Fernández (baix i veus), nucli fundacional de Pops juntament amb Moi Vázquez (guitarra i veus), veterà de formacions com Blue Moon Boys.

 

Van debutar l'any 2018 amb La Mar Salada! (Picap, 2018), un àlbum de pop rock de perfil atemporal i amb un accent marcadament anglòfil. Una desena de cançons de regust clàssic i alhora fresques com una rosa, de les que fan companyia i arrodoneixen qualsevol moment del dia. Al cap d'un any ens van sorprendre amb una lectura rockera de Que tinguem sort, un himne de Lluís Llach que ha esdevingut un dels plats forts dels seus directes.