Part del que penso quan m’aturo un moment

 

És un recull d'instants viscuts des de la publicació del darrer disc on crec que m'apropo més que mai a la tipologia de cançons i de disc que sempre he volgut fer.

Enregistrat i produït íntegrament a l'estudi "Les golfes" de casa seva, "Part del que penso quan m'aturo un moment", és el següent pas en la recerca d'un estil propi, proper al folk americà.

 

Cançó a cançó:

 

Necessitem més síndria

Sorgida a partir de qüestionar si seguir on o fent cançons, reivindica la creació com a teràpia i la necessitat de l'art com a eina transformadora.

 

Només parlàvem de nosaltres

Extraient una frase de cada capítol del llibre "En braços del pare" d'Albar Masllorens, la cançó exposa una de les històries secundàries del llibre.

 

Un tal Pau

Després de la mort de Pau Donés vaig recordar les frases de les seves cançons que em venien a la memòria i, jugant només amb aquestes, li he volgut fer una cançó d'agraïment, d'algú que fa cançons a algú en què en feia.

 

La tenia pendent

Cançó dedicada a la Sandra. Després de tretze anys junts i dues filles, no podia continuar esperant una cançó per més temps, tot i que, indirectament, hi surt a totes les altres.

 

Part del que penso quan m’aturo un moment

Canto a les filles, la dona i als aprenentatges, als errors o la contemplació. Estil iceberg Hemingway.

 

Dades Tècniques:

Lletra i música de Pere Traserra.

Tots els instruments han estat tocats i enregistrats per Un tal Pere al seu home studio anomenat “Les Golfes” entre el maig de 2021 i el novembre de 2022.

Suport en la producció d’Albert Palomar.

Mescla i màster a Aviram Estudi.

Fotografia portada i disseny: Pere Traserra.

​

​

​

​

Un tal Pere, un cantautor inquiet i compromès

 

Un tal Pere va debutar amb l’EP anomenat Dies de sol (Temps Record, 2010) amb el que es va donar a conèixer entre un selecte grup de cantautors que revolucionaven cada nit els locals més peitits del barri de Gràcia.

 

Aquells vespres van derivar en una etapa on, tot fent de programador al desaparegut “Macondo Bar”, va foguejar el seu directe i la seva capacitat de interactuar amb el públic.

 

Al 2010 rep l'encàrrec de composar una cançó per al moviment social “Jo decideixo” i s’explicita el posicionament polític en l’obra del cantautor. Posicionament que, conjuntament amb la lluita social, ja no abandonarán el discurs i les lletres del cantautor.

 

Amb l'àlbum  Un nou somriure (Temps Record, 2013) s’endinsa musicalment dins del folk mentre les lletres s’impregnen del seu trasllat al Vallès Occidental i la recerca de la realització personal. HI destaca la col·laboració de Cesk Freixas a la cançó “Ara és el moment”.

 

Les fotos mogudes (Microscopi, 2016) esdevé el disc més proper al grunge gràcies a la producció musical d’Albert Palomar. Hi destaca la reivindicació del “qui som” com a poble, a través de cançons com “Els nous pirates” o “Tanquen el teatre”. Hi col·labora David Mullor (Ix!) a “Calma aparent”.

 

La reivindicació de la cultura com a eina de transformació, porta a la creació de l’espectacle "Paraules mogudes" on conjuntament amb l’escriptor sabadellenc David Vila i Ros, l’amor, l’absurd o l’estima per la llengua troben una escletxa que penja l’”entrades exhaurides” en un parell de vetllades.

 

Amb Un llarg hivern (La Catenària, 2020), Un tal Pere gira cap endins i ens mostra la seva part més introspectiva, buscant una producció el més semblant a un directe íntim i de proximitat. Hi col·laboren Toni Comín (Conseller a l'exili, al piano), Miki Santamaria (Dr. Prats), La Companyia Minimíssima, entre d'altres.